Rèquiem

I van anar passant el dies i les divagacions de la meva memòria van fer que em perdés entre records de temps passats, potser no millors, però diferents. I així, lentament, sense adonar-me, vaig arribar a un moment amarg dels meus records.

El dolor es va apoderar de nou de la meva ànima i el meus ulls van tornar a expulsar llàgrimes per tu. Però com és per tu per qui ploro, tu seràs el meu consol, cobrint amb als teus records les meves terribles memòries.

Així, per sempre, entre els teus records, romandrà el meu oblit.

Dos anys, però segueixes aquí.